Educació pel Desenvolupament Sostenible (EpDS)

Projecte per contribuir a crear estructures que facilitin la introducció a diferents nivells de l'EpDS, així com a generar incentius i sistemes de reconeixement, facilitar el disseny d’una proposta docent conjunta i establir un sistema d’indicadors per mesurar-ne l’impacte

El 18 de febrer de 2016 es va celebrar la reunió constitutiva del grup de treball en Educació per al Desenvolupament Sostenible (EpDS) adscrit a la Comissió de Responsabilitat Social Universitària (RSU) de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Conformat per vicerectors acadèmics i de cooperació al desenvolupament així com personal tècnic responsable del foment de l’EpDS a les universitats públiques catalanes, aquest grup de treball té l’objectiu de promoure la institucionalització de l’EpDS a les universitats de l’ACUP. Concretament, vol fomentar una visió conjunta de l’EpDS en el sistema universitari català i contribuir a crear estructures que en facilitin la introducció a diferents nivells, així com a generar incentius i sistemes de reconeixement, facilitar el disseny d’una proposta docent conjunta i establir un sistema d’indicadors per mesurar-ne l’impacte.

La primera reunió del grup de treball va servir per analitzar i debatre diferents conceptes i tradicions de l’EpDS, així com per compartir les experiències de les universitats membres de l’ACUP per tal de trobar punts de col·laboració i identificar eixos de treball comuns. En aquest sentit, la discussió del grup de treball es va basar en els resultats del treball realitzat als seminaris interuniversitaris impulsats per la FAS en col·laboració amb l’ACUP des del curs 2014/2015, on professorat de les diferents universitat públiques catalanes, representants d’entitats socials, personal de les oficines de cooperació universitàries i representats de l’administració pública, varen determinar quatre eixos d’intervenció i diverses línies de treball amb l’objectiu final d’incorporar l’EpDS a les universitats públiques catalanes. Els resultats de la sessió han estat molt positius ja que totes les universitats han contribuït a marcar un full de ruta que permetrà avançar en la institucionalització de l’EpDS a les universitats públiques catalanes.

La iniciativa s’emmarca en el projecte “Educació per al Desenvolupament Sostenible a la Universitat” (ESDU) impulsat per la Fundació Autònoma Solidària (FAS), amb col·laboració de l’ACUP i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, així com en el conveni de col·laboració entre l'ACUP i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la qual també rep finançament.

 

Declaració 'El compromís de les universitats catalanes amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible: cap a una educació transformadora per a un món nou'

Des de fa més de quatre dècades, la humanitat ha acceptat que ha de fer front a reptes globals que afecten la supervivència de l’espècie; reptes que, tot i tenir diferents impactes a nivell local i regional, exigeixen solucions universals, pensades i aplicades de forma general. D’una banda hi ha els reptes derivats de l’evidència dels límits de la biosfera i el caràcter intergeneracionalment depredador i desigual de les formes dominants de creixement, i, en paral·lel, ens trobem amb la consciència sobre la injusta distribució de benestar a nivell mundial. Els diversos debats sobre aquests reptes van portar a l’aparició del concepte de desenvolupament sostenible, que defensa un model de desenvolupament de la societat basat en tres eixos indestriables: l’econòmic, el social i l’ecològic. Un concepte que l’Agenda 2030 de l’ONU i els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) ara tornen a posar al centre de l’agenda internacional.

A més, durant les darreres dècades, molts altres problemes mundials, de diferent tipus i abast, però sempre connectats als reptes globals, han entrat a l’agenda internacional: les diverses i creixents formes de desigualtat, el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos no renovables i l’estrès i malbaratament de molts dels renovables, els conflictes, la gestió dels fluxos migratoris, l’amenaça dels totalitarismes, etcètera.

Tot plegat planteja una disjuntiva important a la humanitat: la necessitat d’una transformació global de valors, actituds, estils de vida i formes de pensament i de comportament per frenar la progressiva degradació de les condicions de vida. Una transformació que cal fer de forma generalitzada, malgrat que formalment els processos de decisió bàsics continuen sent a escala estatal. I és justament en aquest punt on cal situar la importància dels ODS i de l’Agenda 2030, que, en substituir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), signifiquen la signatura d’un contracte de futur per al món. Els ODS tenen un abast universal, atès que el seu àmbit d’actuació i compromís afecta tots els països del món, i pretenen garantir que els resultats assolits afectin la totalitat de la població. Combinant, com els ODM, finalitats de diferent abast, fites concretes i un sistema d’indicadors de mesura, suposen un paraigua formal enormement interessant en un doble sentit: a) primer, agrupen, donen rellevància i doten d’institucionalització a moltes iniciatives i actuacions fins ara disperses i sotmeses a diferents lògiques sectorials; i b) en ser d’abast universal, el seu assoliment implica que a cada país, els diversos actors i sectors hagin de concretar, a diversos nivells, els ODS.

Naturalment, això s’aplica també a la tasca de les universitats, tot seguint la seva tradició en els àmbits de la cooperació al desenvolupament, la justícia social i el desenvolupament sostenible mitjançant la formació, la recerca científica i la innovació.

Aquí podeu llegir la Declaració sencera.

edps

També et pot interessar

Esdeveniments relacionats