Tres dècades de política universitària i científica a Catalunya recollides en un llibre
Aquest dijous 7 de febrer es presentarà el llibre Construint la Catalunya del coneixement (1985-2015). Tres dècades que han transformat el país des de les universitats i la recerca científica (Editorial UOC), escrit per Josep M. Vilalta, amb pròleg del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i prefaci del rector de la UOC, Josep A. Planell. L’acte, que tindrà lloc a les 18.30 h a l’Ateneu Barcelonès, serà presidit per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i comptarà amb la participació dels exconsellers Andreu Mas-Colell, Carles Solà, Manuel Balcells, Joan Manuel del Pozo, Josep Huguet i Jordi Baiget. Moderarà l’acte la directora del diari Ara, Esther Vera. (vegeu les imatges de l'acte)
L’obra recull els resultats més rellevants de les activitats nuclears del sistema de coneixement català: la formació universitària, la recerca científica, la innovació i la tercera missió universitària, la internacionalització, i els recursos i la gestió del sistema al llarg d’aquests anys. Es converteix, així, en l’única obra que analitza amb profunditat la política universitària i científica de Catalunya en aquests tres decennis, «el període en què la universitat i la ciència han fet un salt més que significatiu al nostre país», explica l’autor.
Els interessos particulars de vegades s’han anteposat a la lògica de servei públic
El llibre descriu que la política universitària i científica ha actuat en ocasions sota interessos particulars, gremials o territorials, més que no pas en una lògica de servei públic. «I això ha comportat, de vegades, desenvolupar un sistema a voltes desendreçat, amb encavalcaments, atenent més a interessos particulars que no pas generals», afegeix.
Josep M. Vilalta alerta d’una «certa introspecció del món acadèmic, que, tot i comportar valors positius, ha aïllat en certa manera la universitat de la societat». Malgrat tot, Vilalta evidencia que aquestes tres dècades han transformat Catalunya mitjançant les universitats i la recerca científica. «Mai en la història del país s’ha disposat d’un capital humà, d’un capital social i d’unes capacitats científiques com les que el país ha assolit al començament del segle xxi», diu.
Deu factors clau
El llibre analitza fins a un total de deu factors clau que han permès la consolidació d’un sistema universitari i científic català homologable a Europa. Aquests elements són els lideratges, el compromís i la professionalitat dels acadèmics i els científics; l’estabilitat i la continuïtat de les polítiques públiques; l’impuls decisiu del primer mandat del conseller Mas-Colell; el desenvolupament d’infraestructures de primer nivell europeu; un model propi i singular de recerca; el personal de gestió i els instruments de la nova gestió pública; una política d’incentius ben orientada (sobretot en el foment de la recerca); la internacionalització com a palanca de millora i modernitat, i el savi balanç entre competència i col·laboració.
Una anàlisi coral
El llibre, dirigit i redactat per Josep M. Vilalta, ha comptat amb la col·laboració de cinc autors més, coneixedors del sistema universitari i científic català: F. Xavier Grau, Claudi Alsina, Gemma Rauret, Josep M. Martorell i Salvador Barberà. També hi han col·laborat els consellers d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya en el període 2000-2017, que són Andreu Mas-Colell (en dos mandats diferents), Carles Solà, Manel Balcells, Joan Manuel del Pozo, Josep Huguet i Jordi Baiget.
També et pot interessar
-
El 18 i 19 d’octubre es van celebrar al Monestir de Les Avellanes (La Noguera, Lleida) les VIII Jornades Catalunya Futura amb el títol “Regions i ciutats del coneixement. Estratègies per al progrés social i econòmic” i en el marc de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI)...
- La Conferència Mundial d'Educació Superior de la UNESCO es celebra cada 10 anys. Enguany surt de París per primera vegada i l'acollim a Barcelona. La UNESCO va confiar en ACUP/GUNi per fer possible aquest esdeveniment a casa nostra. Els mitjans digitals de l'Ajuntament de Barcelona han entrevistat...
-
El passat dijous, 10 de juny, es van celebrar en línia les VII Jornades Catalunya Futura amb el títol Repensant Europa i Catalunya l’endemà de la pandèmia i en el marc de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI). Més d’una cinquantena d’autoritats acadèmiques, representants...
-
Quatre universitats catalanes, integrades en quatre xarxes universitàries, han estat escollides per la Unió Europea per convertir-se en universitats europees del futur. Són les quatre universitats públiques de Barcelona: la UB, la UAB, la UPF i la UPC, que disposaran de pressupost per reforçar...