El comitè d’experts enllesteix el Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya

El Comitè per a l’elaboració del Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya ha donat per acabats els treballs de redacció del Codi i el document iniciarà ara un procés de participació pública per tal d’enriquir-ne el contingut. En el Comitè hi ha participat l'ACUP a través del seu secretari executiu, Josep M. Vilalta. El Codi vol ser un marc ètic comú per a totes les administracions i organitzacions catalanes que presten serveis públics i té com a objectius principals orientar l’actuació dels servidors públics, impulsar la millora de la qualitat democràtica i contribuir a la recuperació de la confiança de la ciutadania en les institucions.

Entre altres aspectes, el Codi fa referència a temes relacionats amb els recursos emprats pels servidors públics, l’ús de la informació, la relació i el tracte amb la ciutadania, la relació amb l’esfera pública i els polítics o la relació amb els grups d’interès. Respon al mandat que el Parlament de Catalunya va fer al Govern de la Generalitat a l’octubre de 2016 i s’adreça no només als empleats públics, sinó al conjunt de persones les tasques de les quals són atendre i satisfer les necessitats d’interès general que són responsabilitat de les administracions públiques catalanes.

En aquest sentit, el contingut del Codi aspira a ser el més general i transversal possible a totes les modalitats del servei públic, de manera que pugui ser completat i continuat  per altres codis ètics propis del tipus de serveis públics específics (sanitaris, educatius, de seguretat, etc). No es tracta d’un codi de conducta i, per tant, no entra a definir pràctiques concretes, sinó que assenyala els valors i els principis que haurien d’orientar el servei públic a Catalunya.

Definició dels valors que han de promoure les administracions

El Codi es divideix en quatre parts, que tracten la qüestió dels valors des de perspectives diferents. La primera part correspon als valors inherents al servei públic i indica els valors que haurien de caracteritzar un servei públic de qualitat, com ara la responsabilitat envers el bé comú, la centralitat en les persones o l’objectivitat i la imparcialitat, entre altres. La segona part aborda els valors relacionats amb l’actuació del servidor públic i en destaca la vocació de servei, la professionalitat i la confiança pública.

La tercera part és la més extensa i inclou els valors vinculats a les dimensions relacionals dels servidors públics, que es subdivideixen en la relació i tracte amb les persones; les relacions intra i inter organitzatives; la relació amb els grups polítics; la relació amb els grups d’interès; la relació amb l’accés i el tractament de la informació; la relació amb els mitjans de comunicació, i la relació amb l’entorn sociocultural i la sostenibilitat mediambiental.

Finalment, la quarta part defineix els valors de les organitzacions responsables del servei públic, que han de desenvolupar la seva tasca amb condicions de treball dignes, tracte respectuós, igualtat d’oportunitats, espais de participació, suficiència de recursos i retiment de comptes.

Es tracta d’un codi ètic del servei públic i, per tant, abasta totes aquelles persones que professionalment desenvolupen serveis públics, amb independència de l’organització a la qual estiguin adscrites o del règim jurídic aplicable. L’àmbit d’aplicació és el territori català i inclou tant l’Administració de la Generalitat com les administracions locals, les universitats i altres organitzacions que prestin serveis públics. Exclou, però, l’Administració de l’Estat perquè és un codi de servei públic de Catalunya i no a Catalunya.

L’elaboració del codi ètic s’emmarca en el Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, que inclou l’ètica en un dels seus eixos. Algunes de les accions que ja s’han dut a terme en aquest sentit són el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de la Generalitat; la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern; la creació d’organismes com el Tribunal català de contractes del sector públic, i el Codi Ètic de la Policia de Catalunya, entre altres.

Un comitè expert en ètica i servei públic

El Comitè per a l’elaboració del Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya es va constituir el passat mes de setembre, presidit pel professor de Ciències Socials a ESADE, Àngel Castiñeira, i format per vint persones expertes en l’àmbit de l’ètica i el servei públic que provenen de l’àmbit universitari, de l’Administració de la Generalitat i d’altres administracions, i de la societat civil.

A més d’Àngel Castiñeira, especialista en ètica pública, també formen part del Comitè que elabora el Codi ètic Xavier Antich (UdG), Begoña Román (UB), Núria Terribas (Fundació Víctor Grífols), Francesc Torralba (URL), Agustí Cerrillo (UOC), Adrià Albareda (Institute of Public Administration - Leiden University), Joat Henrich (Associació Catalana de Gestió Pública), Xavier Forcadell (Diputació de Barcelona), Josep M. Vilalta (Associació Catalana d’Universitats Públiques), Albert Guilera (ACM), Michael Donaldson (FMC), Xesus González (CCOO), Carles Villalante (UGT), i David Caño (CATAC).

Per part del Govern, l’integren la secretària general del Departament de Governació, Meritxell Masó; la secretària d’Administració i Funció Pública del Departament de Governació, Ester Obach; el secretari de Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Jordi Foz; el director general de Professorat i Personal de Centres Públics del Departament d’Ensenyament, José Ignacio Garcia; el director general d’Entitats Jurídiques i de Dret del Departament de Justícia, Xavier Bernadi; el responsable del Gabinet Tècnic de la Secretaria General del Departament de Salut, Josep Ramon Morera, així com Olinda Anía, experta en polítiques de reforma i modernització de l’Administració del Departament de Governació.

 

Imatges
codi