L’objectiu d’aquesta nova guia és abordar els processos d’inclusió a través de l’ApS, tot delimitant el concepte d’inclusió, la relació de l’aprenentatge servei amb aquesta finalitat i els seus efectes tant en l’alumnat com en les comunitats i serveis on es desenvolupa. El concepte d’inclusió ha adquirit una rellevància creixent en els darrers anys als països amb major desenvolupament econòmic, com a resposta als alts índexs d’exclusió, marginació i discriminació social i educativa que persisteixen de manera sistèmica. Ni l’estat del benestar ni el sistema educatiu han aconseguit reduir de manera significativa les desigualtats ni la bretxa socioeconòmica, ni tampoc esdevenir motors d’una major equitat social.
Cal tenir present que la idea d’inclusió sorgeix, precisament, de les situacions d’exclusió que viuen determinats col·lectius socials. Gomà i Subirats (2005) expliquen que, en altres moments històrics —com durant les etapes centrals de la societat industrial—, els col·lectius sotmesos a relacions de desigualtat i subordinació havien arribat a adquirir una subjectivitat pròpia i, per tant, capacitat d’autoorganització social i política. Aquest fet els convertia en agents potencials d’un model alternatiu, amb opcions reals de transformació de les relacions socials de desigualtat.
En canvi, avui dia els col·lectius marginats no constitueixen un subjecte homogeni, articulat ni visible que pugui actuar com a motor de canvi històric. Això dificulta la generació de processos de mobilització i la definició d’una praxi transformadora capaç de superar l’exclusió. Davant d’aquesta realitat, els autors proposen entendre la inclusivitat com “un horitzó on les persones puguin accedir als mecanismes de desenvolupament humà i inserció en xarxes socials que els permetin desenvolupar els seus projectes vitals, en condicions de màxima llibertat i igualtat, en absència de relacions socials de dominació, en un marc generador d’autonomia i de reconeixement de la diversitat”.