En ocasió de l’aprovació del II Pla Estratègic de Serveis Socials (PESS) 2021-2024 el mes de desembre del 2020, la Direcció General de Serveis Socials del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya (abans, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies) i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) van iniciar, a principis de l’any 2021, una col·laboració estratègica amb l’ambició de contribuir a estructurar el marc de recerca, innovació i coneixement en l’àmbit social català i reforçar les competències i habilitats dels seus professionals actuals i futurs.
En particular, la col·laboració es va vertebrar en dues actuacions recollides en l’eix 11 de la quarta palanca de transformació del II PESS, «La governança i el coneixement», que posa de manifest la necessitat del sistema de Serveis Socials de prendre decisions basades en l’evidència. Són les següents:
• Actuació 149 del II PESS: Establir acords amb les universitats per a incorporar competències en recerca i innovació en els currículums formatius.
• Actuació 150 del II PESS: Definir les bases i la publicació d’una convocatòria pública de recerca anual en serveis socials orientada a les prioritats marcades pel PESS i incorporar clàusules de gènere en les seves fases.
Amb el propòsit d’implementar l’actuació 149, «Establir acords amb les universitats per a incorporar competències en recerca i innovació en els currículums formatius», l’ACUP va engegar, durant la segona meitat de l’any 2021, una sèrie de sessions de debat sobre les necessitats i els reptes formatius i competencials de la universitat en l’àmbit social català.
Ho va fer mitjançant la creació de dos grups de treball; el primer, integrat per acadèmics, designats pels rectors, que duen a terme docència i recerca en l’esfera social en el si de les universitats catalanes, siguin públiques o privades; el segon, format per professionals que, des de l’Administració pública, les empreses socials o les entitats del tercer sector, treballen en aquest camp.
L’informe Docència universitària en l’àmbit de la intervenció social recull les conclusions del conjunt de les sessions de debat sobre com s’haurien de formar i quines competències en recerca i innovació haurien d’adquirir uns estudiants i futurs professionals que es troben davant una realitat socioeconòmica fràgil i radicalment diferent de la de fa només unes quantes dècades, caracteritzada pel sorgiment de creixents necessitats(1) (agreujades per la crisi econòmica i financera del 2008 i, més recentment, per la crisi de la COVID-19), però també de múltiples oportunitats derivades del progrés de les tecnologies de la informació i la comunicació (per exemple, la intel·ligència artificial i les dades massives) i de l’emergència de noves aproximacions, metodologies i bones pràctiques en la intervenció social.