Els reptes sociodemogràfics centren les XI Jornades Catalunya Futura
Ahir, 30 d’octubre, es van celebrar, al Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages), les XI Jornades Catalunya Futura amb el títol “El futur sociodemogràfic de Catalunya. Polítiques i propostes per a una societat en transformació”.
Representants del món acadèmic, de les administracions públiques, del teixit empresarial i de la societat civil es van reunir, a porta tancada, per analitzar els principals reptes que plantegen les dinàmiques demogràfiques del país —una fecunditat de les més baixes del món, una esperança de vida de les més elevades també a escala internacional, i un creixement migratori notable amb valors molt superiors als que, en l’actualitat, presenten altres països com França o Itàlia– així com les seves implicacions en una correcta gestió dels serveis públics, el foment la cohesió social i la viabilitat del sistema de pensions, entre d’altres aspectes.
Les Jornades, conduïdes per Mariona Lozano, investigadora del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), i Pau Mas, consultor especialista en polítiques públiques i relacions institucionals, van començar de bon matí amb la benvinguda de Laia de Nadal, presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rectora de la Universitat de Pompeu Fabra (UPF), i Pep Ollé, director de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”.
Tot seguit, va tenir lloc la ponència principal La demografia catalana: tendències actuals i perspectives de futur a càrrec d’Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), qui va constatar que “estem en una terra que acumula tot de rècords demogràfics, no només interns, sinó també mundials. La població de Catalunya no para de créixer: fa un any i pocs mesos vam assolir els vuit milions d’habitants, en un context de creixement natural negatiu, és a dir, amb més defuncions que naixements”.
Després d’unes paraules d’acollida de Lluís Farrés, director de Ciència, Educació i Recerca de la Fundació Catalunya La Pedrera, es van dur a terme tres sessions de treball paral·leles per aprofundir en els impactes dels reptes sociodemogràfics en àmbits clau com l’educació i la formació al llarg de la vida –amb les intervencions de Sheila González, professora del Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB), i Neus Pons, directora gerent de la Fundació BCN Formació Professional–, el mercat de treball –amb les aportacions de Ciriaco Hidalgo, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), i Joan Torrent, catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)- i l’envelliment de la població –amb les reflexions de Montserrat Gea, directora de la Càtedra UdL-ASISA en Salut, Educació i Qualitat de Vida del Departament d’infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida (UdL).
A la tarda, es van organitzar dues noves sessions de treball en plenària: Evolució sociodemogràfica i reptes socials a Catalunya –que va comptar amb la col·laboració de Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona (UdG); Maria Sisternas, arquitecta i coordinadora de l’Àrea de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l’Ajuntament de Girona; i Adolf Sotoca, professor del Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)- i Polítiques i propostes per a la sostenibilitat de l’estat del benestar i la competitivitat a Catalunya –amb a contribució de Guillem López, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La Jornada va acabar amb les paraules de cloenda d’Ivet Castaño, directora dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Treball a la Catalunya Central.
Com en les edicions anteriors, les Jornades Catalunya Futura van reafirmar la seva vocació com a espai de reflexió rigorosa i de diàleg constructiu, capaç de generar diagnòstics i visions de futur compartits, alhora que d’impulsar propostes que orientin les polítiques públiques per a una Catalunya més cohesionada, sostenible i compromesa amb els reptes de futur.
