Professionals i experts en educació reclamen al govern impulsar la millora de l’educació de la mà de la recerca i l’avaluació de polítiques

  • Més de 150 professionals i experts en educació i gestió pública signen el manifest "Apostem per la recerca per millorar l’educació del país" i demanen a la Generalitat una major inversió en recerca educativa i que aquesta s’utilitzi per impulsar la millora educativa.
  • Educació és la segona partida més important de la Generalitat, però la inversió en R+D educativa és del 0,27%, lluny del 3,2% de l’àmbit sanitari.
  • El Departament d’Educació no avalua de manera sistemàtica els programes i polítiques que s’impulsen. Per aquest motiu no es coneix si funcionen i s’impedeix la seva millora.
  • Només el 5% dels coordinadors dels grups de recerca en educació creu que la recerca educativa acaba transferint coneixement i incidint en la millora de les polítiques de l’administració.
  • El sistema educatiu desaprofita oportunitats per guanyar en equitat i qualitat perquè no s’utilitza el coneixement disponible per informar les polítiques ni per millorar les pràctiques.
  • El manifest inclou 16 propostes, entre elles:
    • Dedicar un import equivalent a l’1% del pressupost del Departament d’Educació a generar i transferir coneixement rigorós per millorar el sistema educatiu.
    • Posar en marxa l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, contemplada a la Llei d’Educació de Catalunya i amb el desplegament aturat des de fa una dècada.
    • Establir que tots els programes i polítiques educatives estiguin fonamentats en dades i coneixement rigorós, i han de comptar amb un pla d’avaluació rigorós, públic i prescriptiu abans de la seva aprovació per millorar el seu disseny i mesurar-ne l’impacte.
    • Cal que l’administració educativa promogui i financiï recerca que respongui als reptes educatius particulars del país, amb incentius per als investigadors i dades accessibles i de qualitat.

L’aprofitament del coneixement procedent de la recerca per liderar el sistema educatiu i respondre als reptes educatius és un repte pendent a Catalunya. Malgrat comptar amb més d’una vuitantena de grups de recerca reconeguts que treballen en l’àmbit educatiu, al nostre país no hi ha una aposta decidida per fer de la recerca i l’avaluació un instrument clau per a la millora educativa.

La inversió en R+D en educació és molt baixa si la comparem amb la que es destina a altres àmbits: mentre la Generalitat i les universitats públiques inverteixen en R+D en salut un import equivalent al 3,2% del pressupost del Departament de Salut, el que es dedica a R+D en educació és tot just un import equivalent al 0,27% del pressupost del Departament d’Educació.

Així mateix, també falta lideratge dels poders públics per assegurar que una part rellevant de la recerca en educació que es produeix al país està dedicada a respondre als reptes educatius existents, com l’abandonament educatiu o l’escletxa digital, i serveix per empoderar els professionals i els centres educatius.

Ja hi ha moltes evidències acumulades gràcies a la recerca local i internacional que són rellevants per a les polítiques educatives, però aquest coneixement existent sovint no és conegut ni apropiat pels agents clau. El coneixement produït en les universitats queda habitualment restringit a la seva difusió en publicacions o esdeveniments acadèmics; les evidències produïdes expressament per a la política pública, sovint queden ocultes; i les conclusions i resultats de la recerca que es publica i es difon internacionalment es desconeixen.

El resultat és que el coneixement que es genera no s'utilitza ni per informar les polítiques ni per millorar les pràctiques. I, alhora, s’estan perdent oportunitats d’aprenentatge del sistema perquè la majoria de programes i polítiques educatius no són avaluats.

En altres països, fa anys que s’inverteix en connectar el món de la recerca i el de la política i la pràctica educativa, i s'han dotat de mecanismes perquè les decisions estiguin fonamentades en la millor evidència disponible. Aquesta també és l’experiència en l’àmbit de l’atenció sanitària a Catalunya. El resultat és un sistema que empodera els seus professionals perquè els proporciona coneixement rigorós i rellevant per a la presa de decisions.

La crisi social i educativa actual, derivada de la pandèmia, i la imminència de la recepció dels fons europeus de recuperació, obliguen a fer un pas endavant per incorporar el coneixement ja disponible i aprofitar el talent recercador del nostre país per respondre de manera més eficaç als reptes educatius als quals fa front.

Per això, més de 150 professionals i experts en educació i gestió pública reclamen al nou Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya que posin en marxa mesures per superar la desconnexió entre les polítiques educatives amb la recerca i les evidències, amb l’objectiu d’impulsar la millora i l’equitat del sistema educatiu. 

Ho fan en un manifest impulsat per la Fundació Bofill on es proposa el desplegament d’un Pla per a unes Polítiques Educatives Fonamentades, amb 16 propostes clau a desplegar durant aquesta legislatura.

Aquestes propostes provenen de l’informe La recerca al servei d’una política educativa fonamentada, elaborat per Josep M. Vilalta, secretari executiu de l'ACUP, i Núria Comas, i que ha comptat amb les aportacions d’una desena de persones expertes vinculades al món de la recerca educativa, al disseny de les polítiques educatives i a agències de coneixement i investigació.

La publicació parteix de l’anàlisi d’un conjunt d’experiències que estan impulsant governs d’arreu del món per garantir que les polítiques públiques es dissenyen tenint en compte coneixement robust. A més, presenta un estat de la qüestió dels mecanismes existents a Catalunya per garantir aquesta connexió entre evidències i política educativa. 

La proposta compta amb el suport d’una gran varietat d’agents clau del món educatiu i d’experts de la gestió pública. Entre les adhesions, hi ha investigadors i investigadores en educació, de diverses universitats i disciplines, entre els quals catedràtics com Xavier Bonal, Neus Sanmartí i César Coll, i persones que tenen o han tingut responsabilitats dins el sistema educatiu, com Marina Subirats o Francesc Colomé. El manifest compta també amb el suport de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i el de la seva presidenta, Pilar Gargallo. Així mateix, s’hi han adherit persones vinculades al món de l’anàlisi de les polítiques públiques i la millora de la gestió pública, favorables a recolzar la presa de decisions en les evidències per aconseguir unes polítiques més efectives, eficients i transparents, i per racionalitzar el debat públic, com Elena Costas, Jordi Muñoz, Libertad González o Quim Brugué.

Font: Recerca per l'educació

També et pot interessar

  • Font: comunicació URV És la primera menció dual que s’implanta en un grau de Química a l’Estat espanyol. Sis estudiants complementaran les més de 1.100 hores de pràctiques remunerades a la indústria amb una assignatura teòrica impartida per professionals. Ja està en marxa la primera menció dual d...

  • Font: comunicació UPC El 7 de juny, Daniel Crespo, catedràtic de Física, ha pres possessió com a rector de la UPC. L'acte ha estat presidit per la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Gemma Geis, i s’ha pogut seguir en directe a través del canal de YouTube de la...

  • La campanya Stories Of Human Values apropa l’experiència vital i acadèmica de joves estudiants i investigadors estrangers a Catalunya. L’estand Study in Catalonia registra des de l’obertura de la plataforma online més de 1.500 contactes i s’hi han programat més de 500 reunions en línia. Les...

  • La Digital Future Society ha publicat la convocatòria "Tech against Disinformation". La convocatòria busca solucions innovadores de caràcter tecnològic o digital que ajudin a optimitzar, agilitzar i automatitzar els processos de verificació de continguts (fact-checking) en alguna de les següents...