"La crisis econòmica no va empitjorar la salut de la població catalana de 50 i més anys"

“En els anys de crisi econòmica no es van modificar les grans tendències en els avanços en la longevitat i en les millores en la salut global de la població, amb l’excepció d’aspectes concrets com el consum de medicaments o la salut mental”. És la principal conclusió de l’Atles de salut de la població de 50 i més anys a Catalunya que s'ha presentat aquest dilluns 26 de novembre a la jornada ‘Desigualtats socioeconòmiques de la salut entre les persones de 50 i més anys en el context de l’última crisi econòmica’ al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa”. 

Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte “Anàlisi demogràfica de les desigualtats socioeconòmiques de la salut a Catalunya en el context de la darrera crisi econòmica: gènere, generació i territori”, que s’emmarca dins del programa RecerCaixa, impulsat per la Fundació la Caixa i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, el dirigeix Jeroen Spijker, investigador “Ramon y Cajal” del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’obra recull els resultats d’un estudi realitzat amb les dades de vuit edicions de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), on s’analitzen les associacions entre variables socioeconòmiques per edats i sexe, per cinc indicadors de salut (salut autopercebuda, discapacitat, salut mental, consum de medicaments i sedentarisme), a més d’un anàlisi menys detallat per a 29 altres indicadors de salut.

L’objectiu de la jornada és comprendre millor la situació actual de la salut de les persones majors de 50 anys en funció del seu perfil socioeconòmic i durant els darrers quinze anys, amb una atenció específica als efectes de la crisi econòmica. Aquesta ha comptat amb experts de diferents àmbits en l’àrea de salut que han exposat les seves reflexions sobre el tema, des de la seva vessant professional. A més de Jeroen Spijker que ha presentat l’Atles, Anna Mompart, sub-directora general de la Cartera de Serveis i el Mapa Sanitari de la Direcció General de Planificació en Salut del Departament de Salut  ha pronunciat la ponència ‘L’Enquesta de Salut de Catalunya’.

També han intervingut Lucia Artazcoz, directora de Promoció de la Salut, Agència de Salut Pública de Barcelona amb la ponència ‘Crisi, famílies i salut’;  Sebastià Santaeugènia, director del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i Pla Director Sociosanitari Direcció General de Planificació en Salut del Departament de Salut que ha parlat de ‘L’envelliment i la seva relació amb multimorbiditat, fragilitat i necessitats complexes d’atenció’; Laura Coll, responsable de Recerca, Grup de Recerca en Envelliment i Salut (GREiS), Fundació Salut i Envelliment (UAB) i professora associada a UVic-UCC que ha tractat ‘La solitud de les persones grans en temps de crisis’; i Sònia Miravet, metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària de l’Equip d’Atenció Primària de Martorell, i Vicesecretària del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, amb la ponència ‘Com impacta en la nostra salut la crisi que hem patit?’

Conclusions de l’Atles de salut de la població de 50 i més anys a Catalunya

L’Atles conclou que no s’ha pogut establir una relació clara entre crisi econòmica i estat de salut de la població obtenint-se, fins i tot, resultats contradictoris, com que malgrat la duresa de la crisis econòmica, la població va experimentar millores en la seva salut. Tanmateix, els efectes de la crisi sí que es van manifestar en les condicions de salut de certs col·lectius o bé en aspectes concrets com el consum de medicaments o la salut mental.

En els anys de bonança econòmica es donen pocs canvis en la salut autopercebuda dels homes de 50 i més anys, en canvi, s’observa un empitjorament substancial en les dones. Al mateix temps, en els anys de la crisi, s’observen millores tant en la discapacitat com en la percepció que la població de 50 i més anys té de la seva salut en els dos sexes i especialment entre les categories socioeconòmiques més baixes. En les diferències d’edat, s’observa un lleuger major impacte del nivell socioeconòmic entre la població d'edats madures (50-64) que entre la població més gran (65 o més anys).

 La variable que major desigualtat genera en aquest període és la relació amb l'activitat laboral. Pel que fa a diferències de sexe, les dones en edats madures constitueixen el grup que aparentment ha vist incrementada la bretxa de desigualtat social en la salut durant els primers anys de la crisi. Mentre que, en sentit oposat, els homes madurs són els que en major mesura presenten una disminució de la desigualtat social o fins i tot la convergència de la salut en funció dels indicadors de salut i factors socioeconòmics considerats. D'altra banda, per a elles, les variables discriminants inclouen també els ingressos i la doble cobertura sanitària, el que suggereix que el seu estat de salut no depèn només de la seva situació personal sinó també de la de la llar, és a dir, dels recursos compartits.

Per contra, el risc de mala salut mental és més reactiu a un context econòmic advers, ja que va empitjoraren el primer període de la crisi, encara que posteriorment va tenir un comportament menys negatiu, especialment entre la població resident a les llars amb menys ingressos. El sedentarisme va seguir l’evolució oposada, amb un increment de l’activitat de la població durant els primers anys de la crisi i un nou augment del sedentarisme en el període 2013-15.

Per la seva banda, el consum de medicaments presenta una tendència a l'alça d’ençà 2002, possiblement per la medicalització de l’angoixa emocional i el màrqueting agressiu per part de les farmacèutiques, encara que el seu consum es va moderar al darrer període entre la població de 50-64 anys, especialment entre les dones jubilades i mestresses de casa.

 A escala de les regions sanitàries, i amb l’excepció de l’obesitat i el sedentarisme, es constata una certa dicotomia espacial que contraposa la Catalunya Central, una gran part de la Corona de Barcelona (exceptuant la capital) i les dones de Tarragona, totes elles amb una pitjor salut relativa; amb les zones de l’oest de Catalunya (sobretot a les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu–Aran)

També et pot interessar