Entrevistes
-
ACUP: Com a rector de la UdL, quines són els reptes que afronta la seva universitat en el curt i mitjà termini?RF: Com ja vaig dir en el meu darrer informe al Claustre, a curt termini els reptes més importants al que s’enfronten les Universitats publiques són de caire econòmic. Hem de fer front als sacrificis que la situació pressupostària actual ens ha imposat sense deixar que aquesta conjuntura deteriori la qualitat de la nostra docència i la nostra recerca. Això ens obliga a ser imaginatius i cercar noves maneres, no sempre fàcils, d’optimitzar els recursos al nostre abast. Ara bé, també som conscients que estem arribant al límit del que podem fer amb el marge de maniobra que disposem. Vivim uns moments molt durs que la comunitat universitària ha gestionat amb un altíssim nivell de responsabilitat, però la nostra capacitat per demanar més sacrificis s’està esgotant. A llarg termini, el repte serà sens dubte adaptar-nos a una reforma de la universitat pública, del seu model i les seves estructures de governança. Per estar a l’alçada del que la societat espera de les universitats públiques haurem de pensar el què fem i, sobretot, com ho fem. Al seu torn, aquest canvis ens obligaran a abandonar inèrcies i hàbits adquirits.
-
ACUP: Com veu la col·laboració interuniversitària a Catalunya?RF: En aquests moments la col·laboració interuniversitària te més sentit que mai. L’estalvi de recursos l’aprofitament de sinergies o l’establiment d’estalvis d’escala són només la part quantitativa dels processos de col·laboració. Però la col·laboració entre les universitats va més enllà. Ens permet a tots oferir serveis de més qualitat als nostres estudiants i a nostres investigadors, ampliant el ventall d’oportunitats i maximitzant el resultats dels nostres esforços. Ara bé, aquesta col·laboració té uns límits. Cada comunitat universitària és única i, per exemple, en el cas de la Universitat de Lleida, tenim uns components de qualitat i proximitat en les relacions entre les persones que no es poden perdre. Cada universitat ha de conservar el seu tarannà que la fa única i li confereix la seva singularitat. Així doncs, la col·laboració es un fet necessari per les universitats, i la societat no entendria que no ho fem així, que els personalismes o la reivindicació de la manera de ser de cadascú no deixessin pas, quan sigui profitós per a totes les parts i partint del respecte mutu, a una cooperació sense la qual avui ja no podem entendre la mateixa quotidianitat universitària.
-
Gilles Breton
07/02/2013Professor. Graduate School of Public and International Affairs. University of Ottawa-
ACUP: Quin creu ha de ser el paper de les universitats en el món actual?GB: El paper de la universitat té dos components: en primer lloc, com una institució que educa els estudiants, produeix nous coneixements i nova comprensió de les activitats humanes i també com a actor que s'ha de veure com un component clau en el desenvolupament de les nostres societats i del planeta.
-
ACUP: Quines cinc recomanacions li donaria a les universitats de Catalunya?GB: Jo no sóc un expert en la situació de les universitats de Catalunya. Però suposo que s'enfronten als mateixos problemes que les altres universitats del món occidental. D'acord amb això, les meves recomanacions són les següents: La meva previsió és que entrarem en un nou període en la història de les universitats durant els pròxims 10 a 15 anys. Així que totes les persones que treballen en una universitat hauran de ser mobilitzades, en especial els acadèmics, a participar en aquest debat sobre la redefinició de la importància social, econòmica i acadèmica de la universitat. Cal també mirar acuradament l'impacte del que alguns anomenen la nova democratització de la universitat i el coneixement (la descàrrega de continguts del curs a través d’Internet) i l'impacte d’això en les nostres universitats. I si vostè pensa com jo, que el gran perdedor durant l'últim parell de dècades a les universitats no són les activitats de recerca i els estudiants de postgrau, sinó la qualitat decreixent de l'educació universitària, els cursos a través d'Internet podria tenir un impacte en l'organització de la nostra universitats. Hem de revisar les nostres estratègies internacionals. La globalització de l'educació superior necessita més que “paraules” de les direccions de les nostres universitats. Ha de convertir-se en un element clau en aquest procés de redefinició de les universitats. D’altra banda, una excel•lent aliança internacional, una millor presència a les xarxes de recerca que importa, la redefinició de la mobilitat d'estudiants cap a una mobilitat de graduar i el desenvolupament d'un “compromís” polític cap als països del tercer món podrien ser alguns dels elements d'aquesta estratègia. He d'afegir la integració de la ciència i coneixement com un nou element d'aquest tipus d'estratègia internacional. Si la innovació és un element clau del que les universitats produeixen, aquest procés d'innovació no ha de reduir-se només a les ciències i ciències aplicades. Les nostres societats necessiten també la innovació social, cultural, econòmica i política. Des d'aquesta perspectiva, les universitats haurien de donar suport més important de recerca en humanitats i ciències socials, ja que no només produeixen el pensament crític, sinó també el pensament creatiu. En la renovació de la reorganització social, econòmica i política de les nostres societats la contribució de les humanitats i les ciències socials serà més que important. Serà essencial. La imaginació, la imaginació, la imaginació!
-
