Els joves comencen a assumir que l’emigració és un requisit imprescindible en un món globalitzat

El dimarts, 6 de juny, es va presentar a Barcelona, al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa”, el llibre “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals”, coordinat pels antropòlegs Carles Feixa i Clara Rubio, el geògraf Joan Ganau i l’informàtic Francesc Solsona, professors de la Universitat de Lleida. El llibre és el resultat del projecte “#eMOVIX. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals”, -desenvolupat amb suport del programa RecerCaixa, una iniciativa de l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques. En la recerca hi han participat diferents equips de la Universitat de Lleida, als quals s’han sumat l’Observatori Català de la Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ) i personal de l’ACJ especialitzat en la temàtica.

El projecte #eMOVIX planteja un triple objectiu:

  • Presentar un panorama de l’emigració juvenil cap a Europa i cap a altres llocs del món en els darrers vuit anys, des del principi de la crisis financera (2008), a partir de dades estadístiques disponibles, i mostrar-ne la diversitat geogràfica.
  • Analitzar un cas concret -l’emigració dels joves catalans a Londres- a partir dels relats autobiogràfics dels seus protagonistes.
  • Estudiar un moviment social -Marea Granate- com a exemple d’interconnexió entre xarxes digitals i presencials.

Es tracta d’un estudi interdisciplinari que ha integrat tres metodologies: l’etnografia de base antropològica, la cartografia de base geogràfica i l’anàlisi de xarxes digitals de base informàtica. A partir d’una metodologia mixta que combina l’anàlisi de dades quantitatives i qualitatives, s’ha elaborat un model innovador per analitzar aquestes formes de mobilització col·lectiva, tractant en un mateix marc interpretatiu dades de caràcter narratiu (relats de vida), cartogràfic (dades sociodemogràfiques) i informàtic (dades sobre comunicacions mòbils i digitals).

Entre les conclusions derivades de la investigació, destaca el fet de que l’emigració juvenil té efectes ben reals en els comportaments i en els imaginaris dels joves, els quals comencen a assumir-la com un requisit imprescindible en un món globalitzat.

El 90% dels estudiants de les universitats públiques catalanes veuen necessari marxar del país per tal d’aconseguir una feina i fer la transició cap a la vida adulta. Aquest fenomen se situa en un context de crisi econòmica que s’ha afrontat amb mesures d’estabilitat pressupostària i reformes laborals, el resultat de les quals ha estat l’augment de l’atur juvenil i la precarització laboral. En general, els joves que marxen volen tenir una experiència internacional que els ajudi a trobar una millor situació laboral una vegada tornin al seu país d’origen.

Les principals destinacions dels joves dins d’Europa són el Regne Unit, França i Alemanya; en especial les capitals d’aquests països. Així doncs, Londres esdevé un dels grans punts de l’emigració juvenil catalana.

Les realitats dels joves catalans a Londres són molt diverses, però en general es poden descriure en clau de precarietat (llargs desplaçaments entre casa i feina; llargues jornades laborals i xarxes socials presencials febles). Aquesta precarietat té com a conseqüència una pobra interacció amb la ciutat, que es limita a desplaçaments monòtons i poc variats, i que molt sovint es fan amb el suport d’aplicacions tecnològiques (Google Maps, Citimapper, etc.).

Al llarg del període analitzat el discurs polític s’ha modificat, ja que la mobilitat exterior ha esdevingut una preocupació política i s’ha convertit en un “exili” juvenil que cal aturar i en relació amb el qual cal adoptar mesures que facilitin la recuperació del talent perdut.

El llibre s’estructura en cinc parts que corresponen a diferents moments del procés migratori i/o a diferents metodologies de recerca:

  1. “Contextos”: explora el marc social, econòmic, polític i mediàtic de l’emigració dels joves.
  2. “Espais”: se centra en els aspectes geogràfics i demogràfics del fenomen migratori, i descriu els fluxos d’anada i tornada en el període posteriors a l’any 2008.
  3. “Experiències”: aborda com es veuen afectades les identitats personals i col·lectives dels joves que viuen aquest procés.
  4. “Xarxes”: analitza l’emigració dels joves des del punt de vista de les comunicacions en línia.
  5. “Perspectives”: esbossa unes conclusions aplicades de la recerca, d’on extreure recomanacions i propostes per a les polítiques públiques i per a les iniciatives socials i privades.

La recerca tracta el fenomen de l’emigració juvenil des d’una perspectiva multidisciplinària, emprant diferents fonts, metodologies i enfocaments. Aquesta pluralitat enriqueix el treball i facilita la creació de sinergies entre el món de la recerca i el de les administracions públiques.

La publicació del llibre L’emigrant 2.0” s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’Observatori Català de la Joventut (OCJ) de la Direcció General de Joventut (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya) i es pot consultar a través del següent enllaç.

L’acte ha comptat amb la presència de Jordi Portabella, director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa”; Marta Vilalta, directora general de Joventut de la Generalitat de Catalunya; Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social de la Universitat de Lleida i investigador principal del projecte de RecerCaixa “#eMOVIX. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals”; Clara Rubio, pedagoga i antropòloga experta en mobilitat internacional juvenil; Joan Ganau, professor titular de geografia humana a la Universitat de Lleida; Francesc Solsona, professor titular d’informàtica a la Universitat de Lleida i Anna Cabré, catedràtica de geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

També et pot interessar

Esdeveniments relacionats